Entrevista a Manuel Albalat Aubiol

28 de febrer de 2017

Manuel Albalat Aubiol (Palamós 1954). Fill de què fou soci fundador del CN Costa Brava-Vela Palamós, del mateix nom, va ser de la primera promoció d'alumnes de l'Escola de Vela. A la seva trajectòria esportiva destaquen dos títols mundial en 470 juntament amb Toño Gorostegui, l'any 1973 el Mundial Juvenil de la IYRU en classes dobles a Portugal i el 1974 campió del món absolut de 470 a Itàlia. Albalat serà el President d'Honor dels actes 40è aniversari de la celebració del Mundial de Finn a Palamós i que acabaran amb una regata per Sant Joan.
 

Com ha acollit el nomenament com a President d'Honor dels 40 anys de Mundial de Finn al club?
La veritat és que m'ha fet molta il·lusió i per a mi és un honor molt gran.

Quins són els seus records d'aquell Mundial?
El primer que em ve al cap són tots el problemes polítics que hi va haver, aliens al nosaltres, però que varen afectar, ja que no van poder participar els regalistes sur africans a causa de l'apartheid. L'any abans al Mundial de la IYRU va passar el mateix. I ja un cop començada la competició recordo com en Joaquín Blanco i en Josele Doreste es van passejar esportivament parlant.

Precisament Blanco y Doreste participaran en la regata commemorativa
En Joaquín segur i en Josele crec que també, ho té fácil, ja que té una casa aquí a prop. Els finnistes van fent. Serà una festa. No crec que ningú vingui en ganes de picar-se, lo important és recordar aquells temps i passar-ho bé.

Va ser una Gold Cup sense ser Gold Cup
Sí, es va donar la circumstància que com que no varen poder participar regatistes de tot el món, pel tema polític que hem comentat, va ser un Mundial però sense premi de Gold Cup. En realitat en Joaquín és l'únic en tota la història que ha guanyat un campionat del món de Finn pròpiament dit. I va ser a Palamós.

Es dóna la circumstància que vostè i en Joaquín són família.
Sí, som cunyats, està casat amb una de les meves germanes, l'Ana.

No vares navegar però vas viure el Mundial molt aprop.
No vaig competir, perquè mai vaig ser finnista, però sí vaig prendre part en l'organització del Mundial, estava en un dels passos de boia.

El seu pare era qui portava tota la part organitzativa a terra.
Sí, el meu pare feia les classificacions, les organitzava a la seva manera amb colors i tot. Sense ordinadors, tot a mà.

El seu pare segueix essent un referent al club
A mi, cada vegada que fan la Christmas Race i es dóna el premi absolut en record seu m'emociona bastant, encara que fa 23 anys que no hi és, el recordem igual que el primer dia.

ºC
%
knts
widget-direction Created with Sketch. W N S E
Actualitzat: