Entrevista: Joaquín Blanco Albalat

26 de setembre de 2016

Joaquín Blanco Albalat (Las Palmas, 1989) ha participat al Jocs de Río 2016 en la classe Laser Standard. Fill de Joaquín Blanco Roca i Ana Albalat porta la vela a les seves venes, ja que ve d’una nissaga de regatistes pels dos costats: pel costat canari, la tradició li ve per part del seu avi i pare del mateix nom i pel costat català, el seu avi va ser Manuel Albalat, membre fundador del CN Costa Brava i CV Palamós i el seu oncle Manel, campió del món de 470 amb Toño Gorostegui. Les seves primeres navegacions van ser de ben petit en el club i com bé diu la seva mare “que quedi ben clar que la primera vegada que va pujar a una embarcació va ser a  Palamós”.

Com ha estat la teva primera experiència olímpica?

“Ha estat una experiència inoblidable, estar a Río per a mi era un objectiu assolit. Llàstima del resultat final. A la Pre-olímpica em va anar més o menys bé i creia que havia tingut una progressió aquest any per tenir un bon resultat aquí. Però la regata se’m va complicar molt des del principi amb les dues banderes del Jurat, i llavors vaig navegar agafant menys riscos, i en una flota tan igualada com és el Laser, em va costar molt regatejar en condicions i vaig acabar perdent força la moral. I al final vaig tenir un resultat molt allunyat del que s’esperava”.

Vens de tradició de regatistes, el teu pare ja va ser olímpic i el teu oncle Manel, campió del món

“A la meva família hi ha molta gent que te experiència en vela olímpica i comparteixo amb el meu pare que el primer dia d’uns Jocs Olímpics ens desqualificaran. Ell va aconseguir remuntar fins acabar quart, i pesant-hi ara, encara l’admiro més. A mi la desqualificació em va afectar molt més. Els darrers dies del Jocs estava destrossat, pensant que això era massa complicat, però amb el temps he fet un anàlisi més en fred del què va passar, del què ha passat aquests darrers quatre anys. Ara sé com partia i a on sóc ara. El camí que he fet és bo i ara toca aprendre dels errors i a partir d’ara i amb un treball més organitzat crec que les coses sortiran bé”.

Recordes els teus orígens a Palamós

“Sí, nosaltres estiuejàvem a casa de la meva àvia a Palamós. Recordo, a part d’estar a la piscina del Club Nàutic Costa Brava, que quan venia el meu pare, agafàvem un vaixell que ens deixaven i sortíem a navegar amb el típic Garbí que bufa a la badia durant l’estiu. Tinc uns records molt divertits i agradables ”.

Palamós es la teva segona casa?

“A part de passar els meus estius d’infància allà, intento navegar tots els hiverns a la  Christmas Race i aprofito per passar el Nadal amb la meva família a Barcelona. Diuen que és una regata dura però la veritat és que a mi m’agrada molt”.

Repetiràs enguany a la Christmas?  

“Suposo que sí”.

A més, un any vas guanyar el Trofeu Manel Albalat, al guanyador absolut, en honor al teu avi.

“Vaig tenir la sort de guanyar un any el Memorial Manuel Albalat, i la veritat és que també em vaig treure un pes de sobre. La meva família és part de la historia d’aquest club, fet que per a mi és un orgull”.

Quins records tens del teu avi?

“Jo tenia quatre o cinc anys quan ell va morir, però recordo d’anar a Palamós, passar molta estona amb ell, menjar la mona de Pasqua a casa dels meus avis. Recordo que li agradaven uns caramels molt especials. Si, tinc alguns records”.

ºC
%
knts
widget-direction Created with Sketch. W N S E
Actualitzat: