Nova imatge del Restaurant i article al Financial Times

1 de juliol de 2016

El Restaurant del Club Nàutic segueix millorant els seus serveis i durant aquest 2016, coincidint amb el 70è aniversari s’ha dut a terme una important reforma -que ha anat a càrrec del restaurador-, tant de la Sala com de la Cuina, pensant amb la comoditat i amb un nou disseny més actualitzat, modern i mariner. Així també s’ha elaborat un Menú adaptat i especial pels nostres Socis.

Tant el Soci com el visitant compten amb una carta de molt bona qualitat. L’exemple més es evident es el fet que ha estat motiu de bones crítiques culinàries, una d’elles al prestigiós diari britànic Financial Times i que us mostrem a continuació, on el restaurador del restaurant londinenc del Morito, Sam Clark, va quedar sorprès gratament del què va menjar, en una visita casual al club.

Només de llegir el què explica Clark és per xuclar-se’n

Article del Financial Times per Sam Clark, propietari del restaurant  Morito de Londres, del 21 de juny de 2014.

El passat  mes de febrer una amiga ens va convidar a fer una parada a Girona. El propòsit del viatge va ser el de menjar  al Celler de Can Roca, del que havia observat la seva  ascensió des dels  seus modestos inicis  fins a la seva posició estelar d’avui dia. Com que  coneixia a la família, només vam trigar  sis mesos per tenir una taula reservada, en lloc dels dotze habituals. Però, de vegades, les idees espontànies són les més memorables. Per dinar ens vam decidir  a anar a Palamós a buscar les seves famoses gambes. Sense pensar en cap restaurant en particular, voltàvem  pel port  fins  que un veí ens va dirigir a un lloc a l’altre costat de les xarxes de pesca.

En el mateix instant en que vam creuar la porta del Restaurant del Club Nàutic sabíem que tindríem una experiència especial. Vam brindar per  la nostra bona fortuna amb cava Raventós i amb torrades de pa amb tomata i anxoves, mirant al port  blanc  i encegador. La carta era extensa però som professionals del menjar. En primer lloc van portar el calamars arrebossats més delicats, seguits per unes vieires luxosament cuinades  amb foie i vinagre balsàmic. El següent foren les suculentes gambes de color carmesí amb els seus caps que tenien gust de nèctar de mar. Si el nostres sentits no estiguessin suficientment sobrecarregats, va arribar una altra especialitat de la casa, arròs amb llagosta , amb l’ arròs quasi endolcit per la llagosta. Després de tot  això,  m’avergonyeix dir que el gall de San Pere no fou apreciat com mereixia. Però si us agrada el marisc no trobareu  res  millor que això.

els dits.

 

 

ºC
%
knts
widget-direction Created with Sketch. W N S E
Actualitzat: